La "mocadorà" a l'Associació de Parkinson de València

Ja som ben a prop del 9 d’octubre i al Trenet ja ho tenim tot preparat per a celebrar-ho demà d’una manera molt especial. És per això que, avui, els més majors de l'Escoleta hem anat al forn Company, un dels més antics no només del nostre barri sinó de tota València, perquè ens ensenyaren a fer els pastissets de sant Dionís: Peres, taronges, llimes, bajoquetes, melons d’Alger... i, per descomptat, piuleta i tronador.Com podeu comprovar, no n’hem perdut detall i, ben carregats amb la coloraina de massapà, hem tornat a l’Escoleta per a pastar els pastissets de la nostra "mocadorà", la qual regalarem demà als veïns de l’Associació de Pàrkinson de València per a endolcir-los la vesprada compartint amb ells aquesta tradició tan nostrada.

I la vespra del 9 d’octubre , hem anat a l’ASOCIACIÓN PARKINSON VALENCIA a obsequiar els veïns que hi fan teràpia amb els pastissets de sant Dionís que vam pastar ahir seguint els consells de Josep, el nostre forner, i amb els quals hem assaborit avui junts el futur de la nostra xicoteta gran història.

Feliç 9 d'octubre

De camí al forn a per la mocadorà, una excavadora ens fa parar. No hi ha espectacle igual.

785 anys fa que Jaume I va arribar a València, dos que Eloi va arribar al món. Canten els seus pares emocionats, s’ho miren els infants bocabadats.

Mentre s’eixampla el jo, l’ara i l’ací, però, assaborim les fruites més dolces de l’horta, ens enlairem i engegantim agafant-nos de les mans, sona de fons una melodia que, d’arrels, en fa ales.

Per un país que volem viu, fem escola, fem caliu.

Feliç 9 d’Octubre.

El nostre 9 d'octubre, al Levante-EMV

S’acostava el 9 d’octubre i, en la ment de tot l’equip, sobrevolava la idea d’aprofitar l’avinentesa per a obrir, una vegada més, l’Escoleta al barri i, alhora, compartir amb els veïns una de les tradicions que conforma la nostra identitat: la "mocadorà" amb què endolcim cada 9 d’octubre l’efemèride que representa el naixement del nostre poble.
Parlar, però, de tradicions a xiquets de 0 a 3 anys, parlar de què hi havia abans que hi eren quan tot just comencen a saber que són, quan tot just, més aviat, comencen a ser i a descobrir el món que els envolta, ens porta a acostar-nos al passat de la manera més primària i tangible possible. Quan, al capdavall, només existeix el present i el passat es cenyeix a l’arròs que s’han empassat al migdia o al caragol que ha aparegut al matí al pati... hi ha un altre temps, però, que va més enllà i que tots coneixen ben bé.
Un temps que viu en les històries que ens rescaten de l’oblit els mestres, els pares... O els avis, les persones que més en saben, que més n’han viscut, i que, amb la màgia de la paraula, ens fan endinsar-nos en el temps del que alguna vegada va passar, o no, quan nosaltres encara no hi érem. El temps, per exemple, en què la fruita i la verdura eren el bé més preat, el regal de la nostra terra amanit amb l’esforç i la delicadesa de qui espera compartir-la amb qui més estima. 
Amb aquest primer tast, hem començat a l'Escoleta a contar als xiquets la història de la nostra historia, i ho hem volgut fer amb les persones que ens la lleguen, els avis, a qui hem anat a visitar per a poder afegir una història més a aquesta història feta ja de 775 anys d’històries: La història d’uns xiquets que, la vespra del 9 d’octubre de 2014, hem anat a l'Associació de Pàrkinson de València a obsequiar els veïns que hi fan teràpia amb els pastissets de sant Dionís que vam pastar ahir seguint els consells de Josep, el nostre forner, i amb els quals hem assaborit avui junts el futur de la nostra xicoteta gran història. 

Bàrbara, Jandri, Nelo, Laura, Mª José i totes les persones que ens heu acollit com a casa a l’Associació, moltes gràcies i enhorabona pel magnífic treball que hi feu. 
I avui ens ha fet molta il·lusió poder reviure l'emoció que vam viure amb els nostres amics i amigues de l'ASOCIACIÓN PARKINSON VALENCIA amb la notícia amb què el levante-emv.com s'ha fet ressò de la celebració del 9 d'octubre a l'Escoleta. Gràcies a tots els qui ho vau fer possible!

#9Octubre

El 9 d'Octubre ens agafa sempre a contrapeu. Voldríem fer tal cosa o altra, anar a tal o tal lloc, però la realitat ens fa tocar de peus a terra, especialment amb els grups dels més menuts. I és que estem en ple procés de familiarització, delicat i llarg i costós en molts casos. Ja arribarà el moment que puguem eixir-nos del mapa…, per ara, el necessitem, el necessiten.
És per això que la nostra conquesta és ara la dels espais per part dels infants, i la del vincle que, a poc a poc, ens arrela entre nosaltres.
A banda d'això, ens costa molt trobar-hi el sentit, i és que el que aquests dies
commemorem queda encara molt lluny dels interessos, capacitats i necessitats dels infants tan xicotets.
Per això, ara com ara, els majors ens hem divertit bona cosa fent muixerangues al pati, han sonat marxes mores en arribar a l'escoleta, ems hem quedat bocabadats amb els gegants (i de tornada hem fet paradeta al nou parc!), hem 'conegut' els dos pobles a través dels seus sabors fent un arnadí i anant al forn Company (el més antic de llenya a la ciutat!) a per la ‘mocadorà’… i què us direm?, que ho hem fet junts i que ho hem gaudit bona cosa!
Ja coneixerem el qui, el quan, el com i el perquè d'eixe nosaltres que som els valencians.
Tenim a penes 1 i 2 anys, tenim tota la vida per descobrir-ho.
Mentrestant, però, gaudim de l'heretat més valuós de l'efemèride, la llengua amb què cada matí ens diem BON DIA!
Amb vosaltres, famílies, ens agradaria compartir aquest vídeo del periodista i
fotògraf David Segarra. Per un dia, el 9 d'Octubre, i per totes eixes arrels diverses i profundes que ens fan hui qui som.

La nostra 'conquesta'

El calendari escolar està ple d’efemèrides. El 9 d’Octubre, la primera del curs. 

I cada any, la mateixa. Ho celebrem o no? I com? I si fem..., i això altre, què us semblaria? Però... i els infants, quin sentit en trauen? I per això, segons l’any, segons com veiem els infants (a penes hem començat el curs, estem en ple procés d’acollida, i que complicat és encabir aquestes activitats tan dirigides perquè siguen significatives per a ells…), fem una cosa o altra.

Recordem quan anàrem al Centre de Dia, a passar una estoneta amb els més majors i fer-los la ‘mocadorà’; o totes les vegades que hem portat els massapans a l’amic Company perquè ens el coguera en el seu forn morú...

Enguany, però, les limitacions de la COVID encara ho dificulten tot més.

Fet i fet, ací teniu el nostre dia de hui. Amb els uns fent muixerangues al pati, els altres pastant i assaborint uns pastissets inventats –que ens agrada, empastrar-nos!-... i tants altres d’ací cap allà, torbant-se amb açò i allò. Rialles, jocs i descobertes entre dolçaines i tabalets…, que hui és vespra de festa major.

Que canvie el què, però mai el com... perquè siga el dia que siga, posem els peus a terra i ens deixem guiar pels interessos dels infants: donant temps, espai i materials que satisfacen les seues necessitats -ara de seguretat, de consol, d’acompanyament-, que facen fluir el joc, el gaudi, la lliure expressió, i sembren el sentit de pertinença, el vincle amb mestres i companys.

Aquesta és ara la nostra ‘conquesta’, i el motiu hui de la nostra festa.

Perque, ara com ara, tota la resta, queda encara massa lluny. Celebrem-nos i celebrem-ho, però, que l'ocasió ben bé ho mereix!

 

 

 

9 d'Octubre

Cada xiquet i cada família és diferent, com també cada grup... i cada curs.

El 9 d'Octubre, com tots sabem, és un dia ben especial per a tots els valencians, i, per això, alguns anys ho hem celebrat al Trenet. Per exemple, fa dos anys, quan José, del forn Company, ens va coure la 'mocadorà' que vam pastar per regalar-los-la als amics del Centre de Pàrkinson del barri, que ens van rebre entre abraçades i contes en una vesprada per al record.

Altres anys, però, la resposta a la pregunta que ens plantegem sempre abans de cada festivitat –Té sentit que celebrem el 9 d'Octubre (o Carnestoltes, Nadal...) en aquest moment?–, ha sigut un no. Com enguany.
Quan valorem si té sentit o no celebrar una festivitat o una tradició pròpia de la nostra cultura, ens referim al fet que puga ser significatiu per als infants, és a dir, que puguem adaptar-ne la celebració a les seues necessitats i als seus interessos del moment (i no als de l'adult o als del calendari), i que, d’altra banda, els xiquets en puguen traure un profit real d'acord amb el seu moment evolutiu actual.
El 9 d'Octubre és especialment delicat, ja que té lloc tan sols un mes després que hàgem començat el procés de l'acolliment dels infants a l'escoleta.
Hi ha cursos en què aquest procés acaba molt prompte, de vegades per alguna raó, per exemple perquè la majoria dels xiquets ja venien l'any passat a l'Escoleta; però altres anys, la majoria, és més llarg o més curt perquè sí o perquè no, i és que cada xiquet i cada família és diferent, i, per això, també ho és cada grup i cada curs.
Enguany estem tendrets encara i l’acolliment avança més lentament que en altres cursos. Hi ha infants que s’estimen més no eixir encara de l’aula, d’altres que estan sempre al braç de la mestra... i, lluny de voler viure cap tràfec o sorpresa, necessiten la calma d’una rutina que a poc a poc comença a ser-los seguritzadora.
D'altra banda, la celebració del 9 d’Octubre també és complexa en el 0-3 perquè, més enllà, per exemple, de l'experimentació sensorial de pastar el massapà... el que hui commemorem queda molt lluny encara de la realitat dels xiquets tan menuts. 
Per això, hui, com ahir, com despús-ahir... hem continuat vivint i creixent en el procés de 'conquerir' la seguretat de trobar-nos tranquils a l’Escoleta i la satisfacció de sentir-nos capaços de llançar-nos a explorar 'nous territoris', com ara, per exemple, atrevir-nos a gatejar, per primera vegada, fins al terral.
Fer nostres uns espais que ens eren, fins fa no res, desconeguts; teixir vincles amb persones –mestres i companys– que, fins fa no res, ens eren estranyes. 
Aquesta és, ara com ara, la ‘conquesta’ dels infants; aquesta és, ara com ara, la seua ‘història’, la de cadascun d'ells: la 'història' de la descoberta del jo.
Ja tindran temps de conéixer la de l’altre, de conéixer la de nosaltres, els valencians... i d’entendre el perquè d’aquesta data tan assenyalada.
Fins aleshores, aquest és el seu, el nostre, 9 d’Octubre.