El 9 d'Octubre ens agafa sempre a contrapeu. Voldríem fer tal cosa o altra, anar a tal o tal lloc, però la realitat ens fa tocar de peus a terra, especialment amb els grups dels més menuts. I és que estem en ple procés de familiarització, delicat i llarg i costós en molts casos. Ja arribarà el moment que puguem eixir-nos del mapa…, per ara, el necessitem, el necessiten.
És per això que la nostra conquesta és ara la dels espais per part dels infants, i la del vincle que, a poc a poc, ens arrela entre nosaltres.
A banda d'això, ens costa molt trobar-hi el sentit, i és que el que aquests dies
commemorem queda encara molt lluny dels interessos, capacitats i necessitats dels infants tan xicotets.
Per això, ara com ara, els majors ens hem divertit bona cosa fent muixerangues al pati, han sonat marxes mores en arribar a l'escoleta, ems hem quedat bocabadats amb els gegants (i de tornada hem fet paradeta al nou parc!), hem 'conegut' els dos pobles a través dels seus sabors fent un arnadí i anant al forn Company (el més antic de llenya a la ciutat!) a per la ‘mocadorà’… i què us direm?, que ho hem fet junts i que ho hem gaudit bona cosa!
Ja coneixerem el qui, el quan, el com i el perquè d'eixe nosaltres que som els valencians.
Tenim a penes 1 i 2 anys, tenim tota la vida per descobrir-ho.
Mentrestant, però, gaudim de l'heretat més valuós de l'efemèride, la llengua amb què cada matí ens diem BON DIA!
Amb vosaltres, famílies, ens agradaria compartir aquest vídeo del periodista i
fotògraf David Segarra. Per un dia, el 9 d'Octubre, i per totes eixes arrels diverses i profundes que ens fan hui qui som.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada