El calendari escolar està ple d’efemèrides. El 9 d’Octubre, la primera del curs.
I cada any, la mateixa. Ho celebrem o no? I com? I si fem..., i això altre, què us semblaria? Però... i els infants, quin sentit en trauen? I per això, segons l’any, segons com veiem els infants (a penes hem començat el curs, estem en ple procés d’acollida, i que complicat és encabir aquestes activitats tan dirigides perquè siguen significatives per a ells…), fem una cosa o altra.
Recordem quan anàrem al Centre de Dia, a passar una estoneta amb els més majors i fer-los la ‘mocadorà’; o totes les vegades que hem portat els massapans a l’amic Company perquè ens el coguera en el seu forn morú...
Enguany, però, les limitacions de la COVID encara ho dificulten tot més.
Fet i fet, ací teniu el nostre dia de hui. Amb els uns fent muixerangues al pati, els altres pastant i assaborint uns pastissets inventats –que ens agrada, empastrar-nos!-... i tants altres d’ací cap allà, torbant-se amb açò i allò. Rialles, jocs i descobertes entre dolçaines i tabalets…, que hui és vespra de festa major.
Que canvie el què, però mai el com... perquè siga el dia que siga, posem els peus a terra i ens deixem guiar pels interessos dels infants: donant temps, espai i materials que satisfacen les seues necessitats -ara de seguretat, de consol, d’acompanyament-, que facen fluir el joc, el gaudi, la lliure expressió, i sembren el sentit de pertinença, el vincle amb mestres i companys.
Aquesta és ara la nostra ‘conquesta’, i el motiu hui de la nostra festa.
Perque, ara com ara, tota la resta, queda encara massa lluny. Celebrem-nos i celebrem-ho, però, que l'ocasió ben bé ho mereix!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada