Els Gambosins, la Bubota, l’Home dels Nassos, el Banyeta… protagonistes de l'imaginari popular valencià durant segles. A aquests, des de fa quaranta anys, se suma des de l’Escoleta la nostra estimada Bruixa de la Morera.
Despistada com ella sola, va perdent la granera, el barret, les fulles, les sabates…
Les fulles les hem anat arreplegant d’ací i d’allà, i s’ha posat tan contenta que ens ha fet un concertàs de violí. Les sabates, però, li van caure mentre volava, i la Quarantamaula, que va per les teulades, és qui les ha agafades. De mà en mà, de monstre en monstre han passat... fins que han arribat a les banyes del Butoni.
"Jo sóc el Butoni,
parent del dimoni,
gent infernal, infernal,
que sempre aguaita pel forat del pany,
i aquell que plora,
jo me l’enduc,
rostit o fregit, o fet en suc,
curucucuc, curu, cucuc!"
Preludi d’esglais i rialles, aquesta cantarella ha fet les delícies dels infants durant aquesta setmana, al llarg de la qual hem jugat, experimentat, parlat, amb paraules o sense, de la por a través del Butoni i la resta d’estrafolaris espantacriatures del conte de “La Maria no té por”, els quals, en arribar Tots Sants, prenien vida vora el foc en caure la nit a les llars valencianes.
Moments de recolliment en què s’apaga la llum i s’encén la imaginació a través d’un esborronador fil de veu a cau d’orella...
Ho sentiu? Vosaltres també ho sentiu?
"...rostit o fregit, o fet en suc,
curucucuc, curu, cucuc!"
Aneu amb compte, famílies! ;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada