Les xuplem, les llancem, les trenquem, en fem dinarets, les amuntonem, fem caminets, les guardem en cabassets... Que poc necessitem per a tantíssim que fem, pensem, sentim, provem, descobrim. No hi ha setembre sense la flaire inconfusible de les garrofes que ens porta cada any Librada de Xaló. Hi ha coses que no canvien, i que bé que siga així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada