Cada setmana
li’ls tornem a Guillermo després de guardar a la cuina la fruita i la
verdura, però la setmana passada li’ls vam demanar prestats, i és que
caram els basquets el joc que ens donen!
Arrossegar-los,
col·locar-los d'aquesta manera o d'aquella altra, omplir-los i
buidar-los, clavar-s’hi i eixir-se'n, fer equilibris passant d’un a
l’altre a gatameu o, fins i tot, caminant!
Ací
vos passem un grapat d’imatges del grup de Librada, en el qual la gran
‘conquesta’ és ara la de la verticalitat, des dels primers passos a les
variacions que ens permeten aprofundir-hi de maneres diferents.
Això
és ara una de les coses que més ens engresca, i és que sentir-nos
capaços de cada vegada més i més és un plaer grandíssim, i, sens dubte,
el millor al·licient per continuar provant(-nos) en el repte continu de
créixer.
I per a això necessitem temps, necessitem espai i necessitem… tot allò que ens trobem i que ens permeta desplegar-ho.
Perquè
el millor joguet no és el més costós, sinó aquell que connecta amb els
vertaders interessos dels infants, els quals afloren en el joc lliure i
permeten avançar, xino-xano i de manera diversa, en el camí de
l’”aprendre” autònonom, vivencial, significatiu, tant se val com vulguem
dir-li.
En
la majoria dels casos, no cal que ’inventem’ o comprem cap artilugi, i
és que els ‘joguets’, i d’això els infants en són grans mestres, estan
per tot arreu.
Heus ací un dels tants exemples.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada