dimecres, 21 d’octubre del 2020

Per exemple, uns basquets

Cada setmana li’ls tornem a Guillermo després de guardar a la cuina la fruita i la verdura, però la setmana passada li’ls vam demanar prestats, i és que caram els basquets el joc que ens donen!
Arrossegar-los, col·locar-los d'aquesta manera o d'aquella altra, omplir-los i buidar-los, clavar-s’hi i eixir-se'n, fer equilibris passant d’un a l’altre a gatameu o, fins i tot, caminant!
Ací vos passem un grapat d’imatges del grup de Librada, en el qual la gran ‘conquesta’ és ara la de la verticalitat, des dels primers passos a les variacions que ens permeten aprofundir-hi de maneres diferents.
Això és ara una de les coses que més ens engresca, i és que sentir-nos capaços de cada vegada més i més és un plaer grandíssim, i, sens dubte, el millor al·licient per continuar provant(-nos) en el repte continu de créixer.
I per a això necessitem temps, necessitem espai i necessitem… tot allò que ens trobem i que ens permeta desplegar-ho.
Perquè el millor joguet no és el més costós, sinó aquell que connecta amb els vertaders interessos dels infants, els quals afloren en el joc lliure i permeten avançar, xino-xano i de manera diversa, en el camí de l’”aprendre” autònonom, vivencial, significatiu, tant se val com vulguem dir-li.
En la majoria dels casos, no cal que ’inventem’ o comprem cap artilugi, i és que els ‘joguets’, i d’això els infants en són grans mestres, estan per tot arreu.
Heus ací un dels tants exemples.
 










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada