dimarts, 16 d’octubre del 2018

La quotidianitat de la lliure expressió plàstica

L'expressió plàstica o l'exercici de la psicomotricitat fina no té per què requerir un espai determinat o un interval de temps dins de l'horari, ni té per què ser una activitat dirigida o tindre instruccions..., sinó que forma part de la quotidianitat i, com a tal, ha de poder estar oberta al fet que els infants, ara sí, ara no, segons com es troben cada momen, s'hi engresquen.
Pel que fa a l'expressió plàstica, hi ha xiquets que, des de ben menuts, en gaudeixen moltíssim; d'altres que, fins a ben entrat el curs, o rarament, s'hi acosten. Embrutar-se no agrada a tothom, i dibuixar tampoc. I no passa res. 
A l'Escoleta, després d’un mes o dos de curs, oferim als infants diverses propostes plàstiques lliures pel que fa a la participació, 'l'objecte', la tria de colors... com ara la que veieu en les fotografies del mural.
Mai no es tracta, doncs, d'acolorir un dibuix fet per l'adult, ni d'estampar-li la mà a un xiquet darrere de l'altre, ni de seguir cap línia ni traç predefinit.
I és que, durant els primers anys de vida, l'expressió plàstica és la descoberta del pur plaer motriu que queda reflectit en els gargots, i molt més endavant, del plaer d’adquirir progressivament, i per ells mateixos, el control sobre allò que tracen. 
A banda d'aquestes experiències, cada dia, en els diferents espais de l'Escoleta, els infants troben superfícies i instruments diversos amb els quals, sempre que vulguen, poden experimentar. 
Ací teniu un grapat de fotografies dels últims dies: de Luna i Laia, pintant-se l'una a l'altra les ungles (no se n'han pintat cap, però la resta del peu... senceret!); de Joan, que ha estrenat enguany la pissarra d'aigua; o de Berta, Eva i Aina, que, amb els clarions, gargotejaven hui el terra del pati i els troncs de la morera.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada