Des de fa un parell d’anys, ens trobem a l’hort amb els majors de Patraix.
Entre bambolles, bots i rialles, ramets d’espígol i el favar que tot just brota, divendres li vam cantar l’aniversari feliç a Miguel, que feia 100 anys, tota la colla d’infants de 2.
I en eixe miratge de normalitat que estan sent aquests dies a l’escola, la trobada de divendres esdevingué bàlsam, llera d’eixa emoció continguda que cal que deixem brollar, pels infants… i per nosaltres mateixos.
L’escola, de la mà de la vida.
I en eixe miratge de normalitat que estan sent aquests dies a l’escola, la trobada de divendres esdevingué bàlsam, llera d’eixa emoció continguda que cal que deixem brollar, pels infants… i per nosaltres mateixos.
L’escola, de la mà de la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada