I en eixe estic i no estic darrere d'una tela; i en eixe tronquet on hi ha la meua foto i on vaig quan vull estar sol; i en eixe conte que tant m'agrada i que porte cada matí a la mestra perquè me'l conte; i en eixa roda que gira i gira i jo darrere d'ella sense adonar-me que ja estic a l'altra banda del pati per primera vegada!; i en eixa mirada còmplice entre un infant i un altre en vore caure, oh!, unes bombolles de sabó; i en eixa pena que m'entra i que busca consol en els braços de la mestra; i en eixe rogle en què ajuntem tots els peus i fem una bona tabalada...
Hi ha les dinàmiques facilitadores, hi ha els racons seguritzadors... hi ha el vincle que floreix, hi ha la conquesta de l’espai, hi ha la incipient sensació de pertinença al grup... hi ha el camí que avança, a poc a poc, i amb anades i vingudes, cap a eixe punt, meta i alhora inici de tot... Sentir-nos segurs en l’escoleta i amb les persones que en formem part, sentir-nos segurs per desplegar totes les nostres emocions, sentir-nos segurs per lliurar-nos de ple a la descoberta, a la sorpresa, a l'aprenentatge al capdavall i a mostrar-nos, expressar-nos tal com som.
Que n'és de bonic el camí, i que en som, d'afortunades, d'acompanyar-los-hi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada