dijous, 24 de desembre de 2020

Vam trobar el regal més gran de tots

I despús-ahir escriguérem la carta als Reis, i els demanàrem un tigre i un lleó, un curasan y lechita, una telela rosa, súper mandarines, un vaixell i un paper...
I ahir vam cantar (gràcies per la sorpresa, famílies!), vam menjar casca (que n'estava, de bona!), i vam riure, i vam obrir regals i dins... sabeu què?
Hi vam trobar el regal més gran de tots. El regal de tindre'ns, que tantes vegades se'ns oblida, però que enguany, malauradament però sortosament alhora, el tenim més present que mai.

En els grups dels menuts, els regals per a cadascun dels infants ens han portat a cadascuna de les seues cases, al seu dia a dia i a la màgica senzillesa de la qual poaran els millors records: el ramet de gesmil i les llimes que cada dia cullen Jaume i la seua família, els peluixos preferits de Lena i Bernat, la caixeta de música de Lola, un fum de contes rebregats de tantes vegades contats… i tants altres regals amb què, simbòlicament, hem portat un trosset de casa a l’Escoleta, i pares i mares heu estat hui amb nosaltres.

En els grups dels majors, on a poc a poc va creixent l'interés per les formiguetes i el misteri de desxifrar-les, una carta per a cadascun dels infants (que bonic que ho heu fet, famílies!), en què els Reis s’emocionaven de vore com de majors s’havien fet, els preguntaven pels germanets en camí, s’alegraven pels xumets i els bolquers que havien deixat... o els demanaven, com a Guillem, a qui tant li agraden els mapes, que en faça un de sa casa per no perdre’s la nit del 5.
Missatges... i fotos de família, a les quals els infants s’abraçaven amb un somriure d’orella a orella.

I amb aquestes abraçades, i amb les tantes altres que no vos hem pogut fer, ens acomiadem fins després de les festes. Primer trimestre superat, famílies. Uf!
Qui ens ho anava a dir els primers dies abans de començar el curs, que a penes aconseguíem desfer el nuc a la gola amb tanta incertesa. 
No ha sigut gens fàcil, però ho hem aconseguit, famílies. Junts a pesar d’haver estat, físicament, més lluny que mai.
El meravellós viscut aquests mesos dins de les bombolles, ha sigut possible per tota la responsabilitat i la cura que hem i que heu tingut.

Per això, gràcies, infinites, de tot cor.
































Cap comentari:

Publica un comentari