Vos recordeu del pardalet Piu-piu?
Ací vos contem com va començar la història
(https://escoletaeltrenet.blogspot.com/2020/11/de-pardalets-i-nous-sons-i-vincles.html), i ací com continua, i és que, un matí, quan obrírem la caixeta per a dir-li bon dia… no hi era!
Vam passar una dies buscant-lo per tota l’aula: entre els papers de diari, davall de les mantes dels llitets… però cap rastre! Fins que un dia… Ahí, ahí!
Piu-piu ens saludà des de dalt de la morera i ens contà que li encanta volar d’ací cap allà, i que de tant en tant tornarà a casa per contar-nos les seues últimes aventures i perquè li contem les nostres.
Seguim Piu-piu i, darrere del seu vol, coneixem nous espais de l’Escoleta (som els infants més xicotets i encara ens en queden, per descobrir!), ens fixem en això i allò altre i seguim el fil d’una història que ens fa mirar cap amunt, acompanyant el nostre camí cap a la verticalitat, i que ens parla d’un deler, el d’explorar, compartit i gaudit a mans (o ales) plenes.
I és que tanta estima i afany hi vam posar, movent les manetes amunt i avall, amunt i avall per a ensenyar-lo a volar, que, efectivament, Piu-piu vola i vola i des de terra plaf plaf, l’aplaudim sense parar!
Adeu, adeu, i fins molt prompte!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada