Com cada any, hui ha arribat al Trenet, després d'una llarga travessia, el mag Flautirorí. Sentíem el seu flautí cada vegada més a prop, i corrents anàvem amunt i avall tractant de trobar-lo.
Però per fi divendres va arribar, i per fi va poder canviar l'expectació i els nervis pel gaudi de conéixer-lo i endinsar-nos en el món que, a través de les paraules, ens va convidar a imaginar. I és que mentre els adults no enteníem un borrall del que el mag ens contava (recordeu que ve d'una terra mooolt llunyana), els infants l'observaven bocabadats, atents als gestos i a l'entonació de la veu, i interpretant, cadascú a la seua manera, la història que ens relatava en perfecte flautirorinenc.
En acabar, el seu flautí va començar a sonar, una porta es va obrir, i la sorpresa va esclatar.
Però per fi divendres va arribar, i per fi va poder canviar l'expectació i els nervis pel gaudi de conéixer-lo i endinsar-nos en el món que, a través de les paraules, ens va convidar a imaginar. I és que mentre els adults no enteníem un borrall del que el mag ens contava (recordeu que ve d'una terra mooolt llunyana), els infants l'observaven bocabadats, atents als gestos i a l'entonació de la veu, i interpretant, cadascú a la seua manera, la història que ens relatava en perfecte flautirorinenc.
En acabar, el seu flautí va començar a sonar, una porta es va obrir, i la sorpresa va esclatar.
Un mant de neu per explorar (rolls i un munt de brins de paper, cortesia de les màquines destructores dels treballs de les famílies!), i una experiència sensorial rica i oberta, que convida a interactuar i a trobar-hi plaer de moltes maneres diferents... A jugar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada