Ara darrere de l'armari, ara dins de la caseta... el bruixot apareixia i desapareixia, i seguint la seua dolça melodia, corríem darrere d'ell, embadalits amb el moviment, ara vertiginós, ara parsimoniós dels seus dits...
Moltes gràcies a Vicent, pare de Dalmau i d’Aina, per aquesta experiència tan emocionant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada