mar al davant, us lleva tot esment.
I és el seguir una vela bo i jaient
la cosa més remota d’un viatge.
L’onada acanalada, tendrament
es desfà al vostre peu com en servatge;
us volta la llum viva del celatge
i passen núvols i batecs de vent.
I, alliberats del dubte i l’aventura,
tota poquesa i tot enyor cessat,
rebeu un pur secret de la natura
en els ulls i en el cor, de bat a bat:
l’indefinit somriure del que dura…
Josep Carner
tota poquesa i tot enyor cessat,
rebeu un pur secret de la natura
en els ulls i en el cor, de bat a bat:
l’indefinit somriure del que dura…
Josep Carner
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada