L’escoleta d’estiu com a pròrroga del curs.
Esprémer el temps, malauradament ja de descompte, amb els infants que acaben enguany al Trenet. Emocionar-nos alhora amb els antics treneters que tornen al ‘partit’, que tornen casa, tan i tan fadrins, per agafar-se de la mà d’un bebé?, del bebé que foren.
L’escoleta d’estiu com a bonus track que ens trasllada cada dia a la mar, on el joc i el plaer recomença amb cada ona; i que ens alimenta amb els sabors més senzills i genuïns mentre sonen xitxarres i rialles a l’ombra del pati.
L’escoleta d’estiu com a vaivé entre el vell curs i el nou.
La bugada dels joguets, els ditets minuciosos a la paret (i que content es posarà el pintor quan veja la faena que li han estalviat els infants…!), i els llibres que ens presten el seu últim servei i potser el millor de tots, aquell que, de les pàgines arrancades, ens fa brollar… tot de nous finals inesperats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada