Enmig d'un revoltim d'emocions hem tornat hui al Trenet després de les vacances.
I és que, en les primeres estacions del viatge, hi ha l’alegria de tornar a veure les companyes després de l’estiu, hi ha el comboi de preparar nous materials, l’engrescament d’idear junts nous projectes...
D’altra banda, hi ha també els nervis de conéixer les famílies noves i de trobar-nos amb cadascun de vosaltres per escoltar, prudents, emocionats i curosos, la vostra curta (però tan intensa!) història com a pares.
Sobretot, però, hi ha la consciència del gran trasbals emocional que suposa l’escolarització tan primerenca, i la consegüent necessitat i responsabilitat d’emparar la vostra angoixa, els vostres dubtes, com la terra tova abraça la fulla que cau, tremolosa, brandada per la incertesa.
No debades, per a gran part de vosaltres serà la primera vegada que confiareu a d'altres la cura de les vostres criatures. Tan menudes, tan vostres.
Comença, d’ací a pocs dies, la benvinguda, l'acolliment... un procés que requereix tota la nostra paciència, respecte i afecte; i que, després de quasi 40 anys de viatge al Trenet, som incapaces de concebre sense compartir-lo amb els pares/mares (o una altra figura de referència de l'infant).
Durant uns dies, setmanes o mesos… a estonetes o tot el dia, sense horaris preestablits ni incorporacions uniformes, ja que cada xiquet, cada família, sou diferents, i diferent serà també el procés de descobrir els espais de l'escoleta i fer-los vostres, de sentir-vos-hi segurs i reconeguts; de conéixer la mestra i la resta de l'equip, i de començar a construir junts un vincle de complicitat i confiança.
No hi ha cap fórmula màgica, ni tampoc hi ha cap pla ni llibre d'instruccions... sinó només, al nostre parer, la naturalitat de viure aquest procés tal com, fins ara, els vostres fills han descobert nous espais i han conegut persones noves: amb vosaltres, a través de vosaltres... i xino-xano.
De res no serveix, però, dir-vos que no patiu, que estigueu tranquils... perquè sabem que és molt difícil que ho estigueu ara.
De res no serveix que us diguem que confieu en nosaltres... perquè la confiança es basteix a poc a poc, i vindrà de la transparència, de poder desfer interrogants sentint-vos lliures per preguntar, dir, sentir, entrar, eixir i estar dins de l'Escoleta sempre que vulgueu.
De res no serveixen ara les paraules... però hui que, també a nosaltres, ens envaeix el formigueig a la panxa de cada començament de curs, volem dir-vos, volem dir-nos, que tot arribarà... Que, d'ací a poc temps, els vostres fills us faran una besada de matí i aniran de seguida a aguaitar a la cuina a veure què fa Mariví... O que, de vegades, ni us la faran, la besada, perquè en entrar a l'Escoleta aniran corrents al teatre d’ombres a veure la història que cada dia inventa Paco amb els titelles.
Eixe moment arribarà... i veureu els vostres fills mostrant-se tal com són a l'Escoleta; tranquils de saber-s’hi cuidats, respectats i reconeguts; segurs per a atrevir-se a explorar-ne sols cada racó, i contents d’ensenyar-li a la mestra la petxina tan bonica que vau trobar dissabte a la mar... però, abans, passarem junts (famílies, infants i equip) un procés més llarg o més curt, més fàcil o més difícil, a través del qual anirem a poc a poc coneixent-nos, teixint complicitats i fent xarxa perquè això siga possible.
Ací us esperem, famílies. Amb les portes i els braços oberts, i amb moltes ganes d’emprendre junts el viatge del curs 2018/2019. Un viatge compartit sense presses ni dreceres, i menat per la curiositat dels vostres fills per descobrir-se i descobrir el món que els envolta. Observant-lo, palpant-lo i jugant-lo amb el deler de qui desempapera un regal que mai no s'acaba, que mai no deixa de sorprendre.
«Mirem el món una sola vegada, en la infantesa. La resta ho fem de memòria», Louise Glück.
Sabedors de com en som, d’afortunats, de poder acompanyar-los, de poder acompanyar-vos, en aquest camí de redescobriments, sorpreses i afectes, comencem.
Benvingudes, famílies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada