N’hi ha qui és previsor i, després, hi ha Hugo, que, aquest matí, ha vingut a l'Escoleta amb les ulleres de natació posades.
No debades, el cel s’ennegria a poc a poc i la tronada semblava imminent. Així ha sigut, i ací el teniu, amb una garrafa buida com a botella d’oxigen i amb una palleta com a tub respirador, bussejant a correcuita i salvant del fons de la mar tots els banyistes...
I és que no cal potenciar la seua imaginació, sinó tan sols protegir-la, deixar-los fer i desfer, oblidar-nos de qualsevol fitxa, programació o planificació curricular i, des de la rereguarda... meravellar-nos amb les aventures que enlairen en un tres i no res i a les quals es lliuren de ple… explorant, experimentant i extraient, a través del joc i amb la pròpia curiositat com a motor d'aprenentatge, tot allò que necessiten per a continuar avançant, cadascú a la seua manera, en la descoberta del món i d’un mateix.
I no era aquest, precisament, un dels objectius primers de l’educació infantil? I no és aquest, alhora, un dels plaers més grans que poden sentir?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada