La vida no cap en una aula, i, per molt que ens esforcem, a penes ens podem acostar. Materials, instal·lacions, activitats… Tant fa com de riques, tant fa com d’innovadores… Res comparable, malgrat tot (cotxes, fum, grisor i soroll!) amb aguaitar a la finestra, amb obrir la porta de l’escola… i caminar a vore què.
Un buffet lliure diari d’experiències, persones i personatges, històries i aprenentatges a través del qual el món que tot just han començat a desempaperar se’ls revela extraordinari en la seua ‘mera’ quotidianitat.
Dos veïnes que passen i es paren a xarrar amb nosaltres (ja vos parlarem un dia, de les reaccions del veïnat en vore’ns, perquè…), la coloraina de verdures i fruites de Leo, els mussols del carrer del Marqués d’Elx, els murals d’Elías Taño, on cada vegada trobem i posem paraules a alguna cosa més; les obres del carrer Conca (el major espectacle mai viscut, una excavadora i una grua ens deixen muts!), les campanes que sonen i ens conviden a mirar cap al cel hui blau com un lliri, ahir gris com un plom. L’hortet, l’hortet, l’hortet! El lloro Bartolo de la plaça, les titelles de Rebombori, els cotxes voladors del taller mecànic; acaronar Queico, el gos de l’armeria, les clòtxines de Pili, la pescatera, i el ramet de jolivert que tant de gust ens fa després trobar-nos a la fideuà… Saltar amb fruïció l’escaló del portal de Pepa, els coloms que picotegen les molletes que ens cauen de l’esmorzar , un embornal desconjuntat que balla en passar o una rampa d’un garatge en què ressonen les veus en cridar…
“Sempre n’hi ha,
de bells detalls,
a la ciutat
si hi mires bé
i a espaiet vas.”
Marc Granell
I no hi ha qui més a poc a poc vaja, i no hi ha qui millor mire, que les camiues afanyoses dels infants i els seus ulls delerosos de descobertes…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada