dimecres, 10 de novembre de 2021

De por!

"Jo sóc el Butoni,
parent del dimoni,
gent infernal, infernal,
que sempre aguaita pel forat del pany,
i aquell que plora,
jo me l’enduc,
rostit o fregit, o fet en suc,
curucucuc, curu, cucuc!"

Preludi d’esglais, corregudes i rialles, aquesta cantarella i tantes altres no han deixar de sonar a l’’escenari’ de les aules dels majors, i és que, en arribar la tardor, i amb Tots Sants com a colofó, al Trenet el vademècum… un grapat de monstres són!
De l’oblit rescatem els espantacriatures que feien feredat als nostres iaios, com ara el Butoni, la Quarantamaula, l'Home dels Nassos, la Bubota…, protagonistes de l'imaginari popular valencià durant segles, i que, gràcies a iniciatives d’arreu del País (l’Etno, Museu Comarcal, Dani Miquel i Francesc Gisbert, Andana…) hem tornat a saber qui són, on viuen, què fan… i com espantar-los si cal!
Tan experts s’han fet els infants, que divendres passat, al Museu, gairebé els pega un batistot, i és que anàrem a conéixer-los a sa casa, i quina sorpresa ens emportàrem, quan la guia ens digué que allò que ens mirava amb aquells ullots era el Butoni… i els infants en redó ho refusaren. I després d’un debat aferrissat, a una preciosa conclusió vam arribar: la imaginació és tan lliure i extraordinari que fa màgic i infinit… la realitat i, per descomptat, aquest bestiari!















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada