Per moments, sembla que res no ha passat. Però no, han passat moltíssimes coses de març ençà. Per això, vam preferir que la primera setmana després de paró fora a l’Escoleta (i a l’hort, la plaça i el parc). I és que, després de tres mesos tan estranys i complicats per als infants, pensàvem que, emocionalment, era important que la tornada fora en espais plenament coneguts per ells.
Passats aquests primers dies, tan i tan bonics, de retrobament amb els espais, mestres i companys, aquesta setmana hem canviat d’escenari. Hi vindrem, com sempre, tres dies a la setmana, i, també com sempre, els amics de la Creu Roja ens han donat les indicacions per fer-ho tot bé. Algunes ja ens les sabíem, com empastifar-nos bona cosa
de crema per no cremar-nos, però enguany n’hi ha de noves, clar, com ara plantar el parasol ben entrada la sorra, no poder fer l’aperitiu a l’ombreta de la caseta de la Creu Roja o tindre els veïns de tovallola una miqueta més lluny (no obstant això, els “Bon dia, bon dia!” en arribar i les xarradetes amb ells, les fem igualment, per descomptat!).
Cap de les mesures, però, ens impedeixen gaudir a mans plenes de la mar: botant les ones, llançant-hi pedretes, buscant petxines, fent basses perquè hi entre l’aigua, construint castells… Jocs i plaer inesgotable a la voreta de la mar.
Un vaivé encisador, rialles salades i esguits de frescor… Si abans era ja un espaimagnífic, ara ho és encara més.
Amb aquest grapat d’imatges de la primera setmana a la platja, ens acomiadem fins dilluns. Bon cap de setmana, families!
Passats aquests primers dies, tan i tan bonics, de retrobament amb els espais, mestres i companys, aquesta setmana hem canviat d’escenari. Hi vindrem, com sempre, tres dies a la setmana, i, també com sempre, els amics de la Creu Roja ens han donat les indicacions per fer-ho tot bé. Algunes ja ens les sabíem, com empastifar-nos bona cosa
de crema per no cremar-nos, però enguany n’hi ha de noves, clar, com ara plantar el parasol ben entrada la sorra, no poder fer l’aperitiu a l’ombreta de la caseta de la Creu Roja o tindre els veïns de tovallola una miqueta més lluny (no obstant això, els “Bon dia, bon dia!” en arribar i les xarradetes amb ells, les fem igualment, per descomptat!).
Cap de les mesures, però, ens impedeixen gaudir a mans plenes de la mar: botant les ones, llançant-hi pedretes, buscant petxines, fent basses perquè hi entre l’aigua, construint castells… Jocs i plaer inesgotable a la voreta de la mar.
Un vaivé encisador, rialles salades i esguits de frescor… Si abans era ja un espaimagnífic, ara ho és encara més.
Amb aquest grapat d’imatges de la primera setmana a la platja, ens acomiadem fins dilluns. Bon cap de setmana, families!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada