No hi ha millor realitat virtual que la pròpia imaginació. Naix dels interessos i necessitats de cada xiquet, i fa créixer, al seu ritme i lliurement, els seus recursos socials, habilitats motrius, creativitat, autonomia i coneixements.
Perquè com més coses fa un joguet, menys coses pot fer el xiquet.
Un exemple paradigmàtic són les caixes de cartró, tan inerts per a nosaltres com engrescadores i amb inesgotables possibilitats per al joc amb ulls d’infant.
És per això que, com cada any en tornar de Nadal, el Trenet es va omplir ahir a caramull de caixes, grans o menudes, gegants o minúscules.
Perquè el joc més ric, plaent i durador només s’aconsegueix amb els materials més senzills i menys estructurats.
En aquest vídeo de Violeta, la mare de Kai, podeu fer un tastet de l’experiència de fa tres anys amb les caixes de cartró:
On ens portarà enguany la vostra imaginació? Gaudiu-ne bona cosa, xiquets, i mai no deixeu de meravellar-nos!
La vinyeta que teniu més amunt és obra del pedagog italià Francesco Tonucci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada