Una taula i una tela

Amagar-se és, potser, un dels jocs preferits dels infants, i tan sols requereix una tela i una taula (o qualsevol altre material similar). 

Al mes de setembre us en parlàvem, a propòsit de l'acollida, de la importància de posar a la disposició dels infants materials que, com aquests, els permeteren experimentar, a través del joc, amb la identitat, l'absència i el retrobament.

Mesos després, aquests mateixos materials continuen estant a la disposició dels infants, però l'ús que en fan, el sentit que li donen, és molt diferent. 

Ací en tenim una mostra de hui mateix. 

Cada dia, quan arriben els xiquets a l'Escoleta, les teles, com la resta de materials, estan guardats en cabassets, caixes, etc. a la seua alçada.

Aquest matí, mentre acomiadàvem a alguns pares, Max ha agafat una tela i l'ha intentat estendre per la taula. Un grupet de xiquets s'hi ha sumat, i entre tots, han aconseguit que la tela no s'esvarara. 

Tot seguit, s'han clavat dins de la taula i ha esclatat el xivarri.

Primer ha sigut una cova, després una caseta i, en acabant, les casetes dels tres porquets: "Qui vol ser el llop? Qui vol ser el llop?", eixia Max a preguntar a tothom que hi passava.

Una experiència de joc espontània que busca l’emoció de no ser vistos, de saber-se en un espai 'seu, secret i íntim'; i que fa que s'enlaire la imaginació i el joc simbòlic, ja no en paral·lel sinó compartit amb l'altre i nodrit per les paraules que salten dels contes, de la ficció escoltada... a la ficció representada. 

Tot això, i molt més, ‘passa’ en el joc lliure, i per això és tan important que l’observem, que ens adonem d'allò que necessiten els infants per a desenvolupar els seus interessos i fem eixe passet arrere del qual tant us parlem: deixant-los temps i deixant-los espai perquè, a través del joc lliure, troben i recórreguen, a la seua manera, els camins naturals cap al coneixement, el desenvolupament i la sociabilització.