dimecres, 27 de juliol de 2022

Senzill, ple i viu... l'estiu.

Una panxa plena de pintura, un mos cruixent al meló d’alger, un trencadís de petxines a la cuixa de la mestra, les mans que es busquen de filera a filera de l’autobús, una maduixa ben roja (el miracle de la terra… i el miracle que cap infant l’haja arrancat abans d’hora!), un infant de cinc anys i un d’un mig preparant junts un perol de sopa de sorra, xarradetes vora mar damunt de dos catrets improvisats, una guitarra sonant entre les xitxarres, les vesprades de teatre d’ombres quan ja ni l’ombra del pati ens lliura de la xafogor.
Sal a la pell, dolços moments que s’escolen ja entre els dits. Senzill, ple i viu: estiu.











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada