divendres, 2 de setembre de 2022

La raó de ser, la raó de voler ser... niu. Comencem!

Hui, dia de retrobament de l’equip, d’abraçades, d’energia plena. De viatges i lectures per contar-nos. D’idees i il·lusions per engrescar-nos. Un nou curs per davant, un nou llenç en blanc per començar a omplir-lo d’afectes, descobertes i creixences.
I de nou, per fi, dos anys després… la normalitat, la naturalitat, l’alegria immensa de l’acollida com sempre l’havíem viscuda, com tant l’havíem enyorada.
Amb vosaltres, famílies, dins de l’escoleta.
I és que, si és amb vosaltres que els vostres infants han descobert nous espais i han conegut persones noves fins ara… per què n’hauria de ser una excepció l’escola?
Benvingudes, famílies, a aquest camí que demà tot just comença. Un camí delicat, lent, preciós! per conéixer-nos i per començar a sembrar de complicitats el vincle segur, transparent i compartit entre vosaltres, l’escola i el vostre infant.
Sense presses ni dreceres, i amb tota la paciència, respecte i calidesa que mereix la que, per a molts, serà la primera vegada que confiareu a d'altres la cura de les vostres criatures. Tan menudes, tan vostres.
És per això que només podem respondre a la confiança immensa que heu depositat en nosaltres obrint-vos el Trenet de bat a bat i obrint-nos per abraçar cada infant, cada família, en la seua diversitat. De ritmes, emocions, expectatives i equipatge.
A l’horitzó, la raó de ser, la raó de voler ser… niu.
Saber-vos vosaltres escoltats, entesos, acompanyats. Saber-se ells cuidats, respectats, reconeguts. Confiança i seguretat, l’estació de partida d’un viatge sense destinació menat per quatre brúixoles. El caliu, el joc, les arrels, la quotidianitat.
El CALIU de les cures, font de benestar, de reconeixement per a l’infant, que és i se sent important per a l’adult, que el valora, respecta i dona resposta a les seues necessitats.
El JOC, lliure i dels sentits, la clau que obri tots els panys. El plaer, la descàrrega, el moviment, l’aprenentatge, el coneixement, la interacció amb l’altre, l’afecte, la comprensió intel·lectual. La manera natural dels infants d'"aprendre" el món i l’espill poderosíssim per capbussar-nos en l’interior de cadascun d’ells.
Les ARRELS que ens permeten créixer en paraules, sabors i lligams.
La llavor d’estima i compromís amb l’altre, la llengua, el barri, la terra.
Un “bon dia, bon dia!” que ix de l’escola, torna a sonar al carrer i es conjuga en futur amb el forner, l’agranadora o la veïna que ens llança besades a l’aire des del seu balcó.
L’oloreta de l’espencat cuinat per Mariví amb la verdura crescuda a un grapat de quilòmetres… i una albergínia collida pels mateixos infants a l’hortet de Patraix.
La QUOTIDANITAT, l’imprevist i el senzill que els sorprén i captiva. Amb un o dos anys, gairebé tot. Perquè tot hi és, en la vida que s'esdevé.
Qui sabrà mai cada dia a què ens convidarà?
Expectants, deleroses de descobrir-ho… comencem!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada