Una de les raons per les quals comencem sempre el curs una setmana abans de la data oficial és la flexibilitat i la tranquil·litat que ens dóna a l'hora de viure l'acollida.
A més, ens permet fer-ne partícips als germans majors, que, llavors, encara no han començat l'escola.
I és que no hi ha millor cicerone que els propis germans majors, que tornen al Trenet després d'uns anys per acompanyar el seus germanets en els seus primers dies a l'escoleta.
Redescobrint-ne amb ells cada racó, anant d’ací cap allà saludant a uns i a altres, a Mariví que prepara el putxero, a Inma i Viqui que trauen els titelles, a Amparo i Marta que estan amb els seus vinga al bot al pati ballant la manta al coll.
Compartint i transmetent-los, al capdavall, la confiança i la seguretat que ells tenen en l’espai, l’escoleta i les persones que en formem part.
Impossible un acompanyament més valuós que el que els han fet aquests dies els germans majors.
I què vos direm, del goig nostre de tindre’ls de nou a l’escoleta! Ai!
Gràcies, bonics, i que tingueu bon curs!
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada