El desenvolupament psicomotor és un procés maduratiu i, per tant, no necessita ser ‘ensenyat’, ‘ forçat’ ‘dirigit’ o ‘entrenat' per l’adult.
No ensenyem els infants a seure, a mantindre’s drets o a caminar, i tampoc els col·loquem en postures que encara no aconseguisquen per ells mateixos: són ells els que, al seu ritme i a la seua manera, exploren el terra amb les postures i els moviments que dominen, els quals, a poc a poc, els permetran assolir postures i moviments transitoris que conduiran a d’altres de més complexos.
Amb la satisfacció que els aporta ser capaços d’aconseguir el que es proposen utilitzant el seu propi cos i la seua pròpia força i destresa; i amb la seguretat que els dóna poder canviar de posició per ells mateixos, sense haver de recórrer a l’adult i sense sentir el desassossec de veure’s en una postura de la qual no saben com eixir perquè han sigut col·locats així per l’adult.
Parlem de moviment lliure, d’activitat autònoma, de respecte als infants i al seu desenvolupament natural, d’Emmi Pikler i d’uns estudis magnífics que fan que no puguem concebre l’espai dels xiquets més menuts de l’Escoleta sense ells.
Un espai que creix amb ells, amb els seus assoliments, i que, a mesura que es van donant, canvia progressivament per plantejar-los nous reptes.
Primer hi ha el terra… i des d’ahí agafe, llance, estire, faig sonar… després em gire sobre mi mateix, m’arrossegue, gatege… i, a poc a poc, vaig guanyant la verticalitat (sec, m’agenolle, em mantinc dret amb suport, camine…!) a partir de les postures intermèdies amb les quals he experimentat seguint el meu interés i desig.
No tinguem pressa perquè seguen o caminen, no ens botem ni cremem etapes, i gaudim d’aquests processos al seu ritme… és meravellós veure la concentració amb què ho viuen, la tenacitat amb què ho intenten una vegada i una altra, i el plaer que els reporta… No els l’arrabassem i donem-los espai, temps, respecte i confiança per fer-ho. Dia a dia ens demostren del que són capaços, i és tan emocionant acompanyar-los en aquest camí!
Ací tenim una xicoteta mostra de com canvia a poc a poc l’espai dels infants, en aquest cas amb l’aparició d’una rampa que els permet aprofundir en eixa conquesta de la verticalitat de la qual parlàvem.
La satisfacció de ser capaços de pujar-hi a gatameu o caminant, la sorpresa de guanyar una nova perspectiva en arribar dalt de tot (oh!), la tranquil·litat de baixar-ne per ells mateixos quan vulguen, l’engrescament de tornar a sentir aquestes sensacions una vegada i una altra.
Parlem de moviment lliure, d’activitat autònoma, de respecte als infants i al seu desenvolupament natural, d’Emmi Pikler i d’uns estudis magnífics que fan que no puguem concebre l’espai dels xiquets més menuts de l’Escoleta sense ells.
Un espai que creix amb ells, amb els seus assoliments, i que, a mesura que es van donant, canvia progressivament per plantejar-los nous reptes.
Primer hi ha el terra… i des d’ahí agafe, llance, estire, faig sonar… després em gire sobre mi mateix, m’arrossegue, gatege… i, a poc a poc, vaig guanyant la verticalitat (sec, m’agenolle, em mantinc dret amb suport, camine…!) a partir de les postures intermèdies amb les quals he experimentat seguint el meu interés i desig.
No tinguem pressa perquè seguen o caminen, no ens botem ni cremem etapes, i gaudim d’aquests processos al seu ritme… és meravellós veure la concentració amb què ho viuen, la tenacitat amb què ho intenten una vegada i una altra, i el plaer que els reporta… No els l’arrabassem i donem-los espai, temps, respecte i confiança per fer-ho. Dia a dia ens demostren del que són capaços, i és tan emocionant acompanyar-los en aquest camí!
Ací tenim una xicoteta mostra de com canvia a poc a poc l’espai dels infants, en aquest cas amb l’aparició d’una rampa que els permet aprofundir en eixa conquesta de la verticalitat de la qual parlàvem.
La satisfacció de ser capaços de pujar-hi a gatameu o caminant, la sorpresa de guanyar una nova perspectiva en arribar dalt de tot (oh!), la tranquil·litat de baixar-ne per ells mateixos quan vulguen, l’engrescament de tornar a sentir aquestes sensacions una vegada i una altra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada