Sóc, i, amb cada traç, en deixe empremta...

No caben en un full, ni en un mural, ni tampoc en la porta… el goig, la concentració i l’energia dels infants per gargotejar és immensa.
Primera expressió gràfica, descàrrega motora, traços incontrolats que els xiquets realitzen movent el braç sencer o, fins i tot, tot el cos.
Perquè sí, perquè ho necessiten, o, pel que és el mateix, perquè en gaudeixen.
Un llenç compartit de línies que van i vénen, que roden sobre elles mateixes i es trenquen, que s’apressen o es frenen, reflex del plaer purament motriu que no representa “res” sinó a un mateix, a ells mateixos.
Sóc, i, amb cada traç, en deixe empremta...