La setmana passada vam rebre la visita de l’alumnat d’Educació Infantil de l’IES Xebic d’Ondara, que van vindre a l’Escoleta amb els seus professors, els amics Amand i Edi, per conéixer de primera mà la realitat d’una feina per al qual s’estan ara formant de valent.
Els alumnes van compartir els diferents espais de l’Escoleta amb els infants, van participar en allò que s’hi desenvolupava i vam intercanviar dubtes i preguntes al voltant del com i per què dels espais, de la relació amb l’infant i de la relació amb les famílies.
Qüestions a partir de les quals van conéixer, primer de manera teòrica, i després pràctica, quin és el projecte educatiu de la nostra escoleta i cap on tractem cada dia d’acostar-nos una miqueta més.
D’una banda, hi ha el vessant emocional, i, en concret, la consciència del vincle fusional amb què una família i el seu fill arriben a l’escola, i la consegüent necessitat de tindre sempre oberta l’Escoleta a les famílies, de comptar amb la seguretat i la confiança que dóna als infants compartir amb els seues pares (o amb alguna altra figura de referència) els primers dies, setmanes o mesos amb ells a l’escoleta; i de bastir conjuntament un vincle basat en la transparència, el respecte i la calidesa.
D’altra banda, hi ha el vessant cognitiu i motriu, entés des de la concepció que l’infant és capaç i està preparat, de manera innata, per aprendre des del lliure moviment, exploració i manipulació, des d’allò quotidià, i des del plaer que això li proporciona, la qual cosa el porta, de manera innata, a voler avançar en el seu procés de desenvolupament, al seu ritme i a la seua manera. Un punt de partida que canvia la funció de l’educador, que no dirigeix, proposa, ‘força’ a l’infant a aprendre tal cosa o tal altra (amb fitxes, activitats d’estimulació, circuits o manualitats), sinó que observa el seu joc lliure, identifica quins són els centres d’interés que el motiven, i l’acompanya posant a la seua disposició materials adients perquè puguen desenvolupar-los i enriquir-los.
Finalment hi ha el vessant social i cultural de l'escola, això és, l’escola fora de l’escola, l’escola que afavoreix en tot moment el contacte i la interacció de l’infant amb allò que l’envolta, el barri, els veïns, la natura i la cultura de la qual és part. I en aquest punt, adaptat a l’edat dels infants, hi ha les eixides al bancal (a palpar, tastar i olorar allò que ens dóna), hi ha l’aposta per una alimentació local, ecològica i de temporada, hi ha la inclusió de plats tan nostrats com la fava pelada o l’olleta de músic, hi ha les eixides a la pescateria per comprar el que se li ha oblidat a Mariví, hi ha les eixides a la platja, a la llibreria o a la plaça, hi ha els contes que ens recuperen al Butoni o a la Quarantamaula…
Hi ha, al capdavall, la connexió de l’infant amb l’entorn, que dóna sentit a una escola que es vol arrelada i compromesa, alhora que respectuosa amb l’infant i la/les seua/es mirada/es; i que camina de la mà de les famílies en un viatge ple d’emocions i experiències compartides.
Esperem que fóra una visita molt profitosa; per a nosaltres és sempre un plaer rebre-vos, així que esperem amb il·lusió tindre-vos per ací de nou el curs que ve. Una abraçada i fins prompte, amics ondarencs!
D’una banda, hi ha el vessant emocional, i, en concret, la consciència del vincle fusional amb què una família i el seu fill arriben a l’escola, i la consegüent necessitat de tindre sempre oberta l’Escoleta a les famílies, de comptar amb la seguretat i la confiança que dóna als infants compartir amb els seues pares (o amb alguna altra figura de referència) els primers dies, setmanes o mesos amb ells a l’escoleta; i de bastir conjuntament un vincle basat en la transparència, el respecte i la calidesa.
D’altra banda, hi ha el vessant cognitiu i motriu, entés des de la concepció que l’infant és capaç i està preparat, de manera innata, per aprendre des del lliure moviment, exploració i manipulació, des d’allò quotidià, i des del plaer que això li proporciona, la qual cosa el porta, de manera innata, a voler avançar en el seu procés de desenvolupament, al seu ritme i a la seua manera. Un punt de partida que canvia la funció de l’educador, que no dirigeix, proposa, ‘força’ a l’infant a aprendre tal cosa o tal altra (amb fitxes, activitats d’estimulació, circuits o manualitats), sinó que observa el seu joc lliure, identifica quins són els centres d’interés que el motiven, i l’acompanya posant a la seua disposició materials adients perquè puguen desenvolupar-los i enriquir-los.
Finalment hi ha el vessant social i cultural de l'escola, això és, l’escola fora de l’escola, l’escola que afavoreix en tot moment el contacte i la interacció de l’infant amb allò que l’envolta, el barri, els veïns, la natura i la cultura de la qual és part. I en aquest punt, adaptat a l’edat dels infants, hi ha les eixides al bancal (a palpar, tastar i olorar allò que ens dóna), hi ha l’aposta per una alimentació local, ecològica i de temporada, hi ha la inclusió de plats tan nostrats com la fava pelada o l’olleta de músic, hi ha les eixides a la pescateria per comprar el que se li ha oblidat a Mariví, hi ha les eixides a la platja, a la llibreria o a la plaça, hi ha els contes que ens recuperen al Butoni o a la Quarantamaula…
Hi ha, al capdavall, la connexió de l’infant amb l’entorn, que dóna sentit a una escola que es vol arrelada i compromesa, alhora que respectuosa amb l’infant i la/les seua/es mirada/es; i que camina de la mà de les famílies en un viatge ple d’emocions i experiències compartides.
Esperem que fóra una visita molt profitosa; per a nosaltres és sempre un plaer rebre-vos, així que esperem amb il·lusió tindre-vos per ací de nou el curs que ve. Una abraçada i fins prompte, amics ondarencs!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada