N’hi ha qui s’estimava més mirar-s’ho de lluny; d’altres que, emocionats, no en perdien detall a primera fila. Altres anaven i venien corrent de la classe, i d’altres estaven més tranquils al braç de la mestra.
“Fa olor a torrà", cridava Aitana; “Em fa por”, deia Abril; “Ací calor, ací fred”, deia Kim mentre s'acostava i s'allunyava de la foguera.
Posem paraules a sensacions, observacions i emocions al caliu de quatre pinyes que crepiten mentre serpentegen les flames.
Cric-cric, crac-crac, cantem nadales, xarrem i contem històries… com ara la de tres porques i un llop, que mireu si és albercoc, que cau fumeral avall i acaba amb el cul... al foc!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada