Al Trenet, quan plou, la deixem caure… i corrent (o a gatameu)… anem a vore-la! Traiemi entrem les mans -ens banya!-, ens mirem, riem i intentem enxampar-la una vegada i una altra.
Poc més necessitem per engrescar-nos, poc més necessitem, més que temps i finestres obertes, per gaudir a pleret dels moments únics que, xip-xap, xip-xap, ens regala la màgica i senzilla quotidianitat...
Que n’estarà, d’abellidor, el terral els pròxims dies…! Fang, bassals… a posar-nos les botes! Metafòricament… i literalment! ;-)
Poc més necessitem per engrescar-nos, poc més necessitem, més que temps i finestres obertes, per gaudir a pleret dels moments únics que, xip-xap, xip-xap, ens regala la màgica i senzilla quotidianitat...
Que n’estarà, d’abellidor, el terral els pròxims dies…! Fang, bassals… a posar-nos les botes! Metafòricament… i literalment! ;-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada