Els ulls lluents, les boques badades i les manetes delicades i cauteloses dels més menuts, acompanyats en la descoberta per les seues famílies.
L'esclat de crits, bots i llançaments dels més majors, que de la neu en feren joc i festa gran en la seua primera vetlada a l'escoleta.
I per fi arribà Flautirorí, i en un tres i no res, de l'astorament inicial -Ualà! És Flautirorí!- començà a brollar una pregunta darrere
de l'altra -I com és la teua casa? Tornaràs en el cotxe volador? Tu parles? Jo sí, saps?-.
Ens esperava al pati la lluna minvant... i un bon entrepà, i entre mossos i xarradetes, omplírem el capvespre de la màgia única de compartir-lo.
Gràcies, famílies, per la complicitat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada