El terra del pati està dia, sí, dia també, ple de gargots. Garbuixos i garbuixos que donen compte de les primeres passes del camí fins a controlar el propi traç.
Un camí, lent i divers, i com més lliure més plaent.
Entre aquests gragots, un matí, C. va agafar un clarió -oh!, ens miràvem bocabadades les mestres- va pintar la silueta d'un cossiol.
Sigilosament, vam deixar al seu abast altres objectes, com ara els cèrcols, amb els quals va continuar la seua comesa.
Un parell d'infants el van imitar, i la cosa acabà amb un grapat d'infants tombats a terra i altres tants resseguint-ne el contorn amb el clarió.
Coordinació, concentració, psicomotricitat fina... engrescament ple i compartit.
Deixar fer, observar i facilitar, sense interferir, perquè la descoberta avance sense mediatitzar-la.
No vos passa que, de vegades, interveniu i, de sobte, el seu joc es talla?
La iniciativa passa a ser nostra, així ho senten, i es queden a la expectativa, es para el joc, i, sovint, hi perden l’interés. Ja no és seu.
Tractem de buscar el difícil equilibri entre facilitar l’aprofundiment, sigilosament (també literalment), sense arrabassar la descoberta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada