Demà, 2 de setembre de 2015, molts xiquets entre un i dos anys coneixeran la que serà la seua primera escola, la seua primera mestra i els seus primers companys. Uns xiquets per als quals, com també per als seus pares, aquesta escolarització tan primerenca suposarà un trasbals emocional a què tant l’escola com la societat en general dóna sovint l’esquena.
Després de més de 35 anys d’experiència, no podríem contestar a la pregunta de si un xiquet de menys de dos anys ens necessita o no, i és que, molt segurament, l’única resposta és que hi ha tantes respostes com xiquets. En tot cas, que encara no ens necessiten no vol dir, però, que no puguem aportar-los res. I és que, entre allò que voldríem canviar i allò que ja podem canviar, hi ha una escletxa per la qual s’ha d’obrir pas una escola feta a la seua mida: una escola que s’integre en el seu univers, que cresca arrelada a l’entorn natural i cultural, que respecte el seu ritme, que abrace la seua diversitat i que sàpia llegir en la seua mirada les necessitats i les inquietuds de cadascun d’ells. Una escola que fuja de les estridències i de les presses que saturen els sentits i ofeguen el seu anhel innat per observar, escoltar, buscar, preguntar-se, imaginar, jugar, crear, inventar... el seu anhel innat, al capdavall, pel coneixement i pel gaudi a què aquest els porta: la meravella de descobrir-se i descobrir el món per primera vegada.
Un anhel que es nodreix de l’estima, de la seguretat i de la confiança que, des del seu naixement, els vostres fills han trobat en vosaltres, pares i mares, i també en els iaios, ties, amics, germanes o veïns, amb qui heu compartit part de les emocions i dels aprenentatges viscuts durant la curta però tan intensa història dels vostres fills; una estima, una seguretat i una confiança que tant necessitaran en les primeres estacions del viatge que emprendrem junts al Trenet a partir de demà, on vos esperem amb els braços oberts perquè, a poc a poc, i sempre amb vosaltres al seu costat, els vostres fills, i també vosaltres, hi trobeu l’estima, la seguretat i la confiança necessàries perquè puguem gaudir junts de l’apassionant i irrepetible viatge que són els primers anys de vida dels vostres fills.
Benvinguts a casa vostra, pares i mares, xiquets i xiquetes, i moltes gràcies, un any més, per omplir de vida el nostre Trenet.
Una abraçada ben forta i fins demà. Comencem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada