dilluns, 7 de setembre del 2015

Temps d'acollida amb els pares

A partir d’avui comencem al Trenet el període que tradicionalment es coneix com a adaptació, el període més difícil, molt probablement, de tota l’escolarització.
Xiquets i xiquetes d’un o dos anys que a penes han desenvolupat encara el llenguatge i que no compten amb els recursos necessaris per a pair aquesta nova situació en què, sense entendre per què ni tampoc fins quan, es troben, de sobte, en un espai desconegut i envoltat d’estranys.
Un trasbals emocional que difícilment podrem atenuar si no canviem la perspectiva amb què s’ha concebut fins ara aquesta primera etapa de l’escolarització: No és el xiquet qui s’ha d’adaptar a l’escola, sinó l’escola la que s’ha d’integrar en el seu món. Un món amb una curta però intensa història; un món que han començat a bastir a través dels vostres ulls i de les vostres paraules, pares i mares, que els heu donat l’estima, la confiança i la seguretat necessària per farcir-lo cada dia de nous descobriments i de noves emocions, i als quals vos necessiten –i vos necessitem– perquè continueu fent-ho també a l’escola: descobrint amb ells els nous espais i coneixent amb ells les persones que volem fer, del nostre i del vostre món, un de sol.
Pares i mares, xiquets i xiquetes, una abraçada ben forta i benvinguts a casa vostra!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada