divendres, 4 de novembre de 2022

Per Tots Sants i per molts anys, monstres valencians!

El Butoni, la Quarantamaula, l'Home dels Nassos, la Bubota… feien feredat als nostres iaios i, gràcies a iniciatives d’arreu del País (@letnomuseu , @museucomarcalhortasud, @danimiquel i @francesc.gisbert, @andanaeditorial …), han despertat de l’oblit i hem tornat a saber qui són, on viuen, què fan… i com espantar-los, si cal! Estem salvats!
A l’escoleta, la presència, o absència, d’aquestes estrafolàries criatures és el detonant de tot d’experiències i converses.
Habitualment, la colleta que ho viu amb més intensitat és la dels més majors de l'Escoleta (al voltant de 2 anys i mig), que juga la pod buscant de claveguera en claveguera el cau de la Cuca Fera, que pregunta i comboia els agranadors de l’Ajuntament perquè els ajuden en la cerca, que veuen el Butoni entre les formes –sí, sí! – del ciment del terra, que mira de teulada en teulada seguint els miols de la Quarantamaula...
En la colleta d’Amparo, amb la xicalla que tot just ha fet ara els dos anys, i amb interessos i capacitats diferents, l’experiència amb les espantacriatures ens ha portat enguany per altres camins... prompte vos ho contem!
I els més xicotets, els d'1 a 2 anys? Ja en tindran temps! De moment, però, mentre es miren des de la finestra les rialles i els crits enjogassats dels majors... la tradició es conjuga en futur amb una nova baula. Per molts anys, espantacriatures valencians!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada