Què podem 'esperar' i què no (i tant fa) de l'hortet en el 0-3?

El mes passat férem un curs de formació de l’Ajuntament de València per a horts urbans i vam aprendre coses tan interessants com fer un compostador. De fet, ahir mateix el vam començar posant-hi la primera capa amb els infants.
També vam aguaitar a les tomaqueres, vam regar les carabasseres, vam remenar la terra, vam fer unes carreres, vam fregar les mans per l'espígol (mmm!)… i vam collir un bon manoll d’alls tendres per a la picadeta.
A l’hortet sempre trobem "faeneta", això és, quelcom que ens encurioseix, engresca i vincula amb la terra, però els temps de la natura encara no encaixen amb el nostre desig d'immediatesa (i d'estirar i arrancar tot allò estirable i arrancable). Per aquesta i per altres raons, aconseguir una bona collita està lluny de ser un objectiu, atés que està lluny també de les necessitats i dels interessos d'infants tan menuts.
Això no lleva, però, que quan alguna coseta se salva dels estirons de les manetes juganeres abans que cresca, i podem collir-la, portar-li-la ben pagats a Mariví i, per descomptat, menjar-nos-la!, la sorpresa, el plaer, la màgia… siga immensa.