Terra, fang, plaer, aprenentatge

Omplir, transvasar, buidar... és una de les coses que més engresca els infants. Els encanta fer-ho, i darrere d’aquestes accions, hi ha, per descomptat, aprenentatge. Hi ha la incipient descoberta dels volums, les magnituds i els comportaments de la matèria, hi ha manipulació i psicomotricitat fina, hi ha els conceptes de dins/fora, gran/menut, ple/buit, estret/ample... hi ha moltíssim, i els que treballem amb infants d’aquestes edats, sabem que és una necessitat dels infants i que, per això, protagonitza molts dels moments de joc espontani dels infants.

Els gots de l’aula, amb els quals bevem aigua, estan en una safata al seu abast, i, per això, després de beure, de seguida s’enjogassen. Per molt que els adults puguem considerar que no és adequat jugar amb els gots de beure, tallar (o pitjor, ‘condemnar’) aquestes situacions de joc no té sentit, però sí que en té oferir-los alternatives per tal que puguen satisfer eixa necessitat.
Per això, en el pati i, en concret, en el terral, hi ha pots i pitxers de diverses grandàries.
A més, en combinació amb l’aigua que cau, la terra es converteix en fang, la qual cosa ens obri un ventall encara més gran de possibilitats per a l’experimentació i el gaudi (és a dir, l’aprenentatge) a través dels sentits.