Com sabeu, a l’escoleta les famílies comparteixen amb els infants els primers dies, setmanes... del curs. Tot i això, quan arriben les separacions (primer més curtes, després més llargues), els infants sovint manifesten amb el plor el seu enuig, la seua pena i el seu desconcert.
De vegades, unes moixaines els calmen; d’altres, telefonar als pares i parlar amb ells amb el telèfon de veritat o de joguet; arrupir-se al carro; no llevar-se la motxilla; abraçar-se al peluix que porten de casa... Altres vegades, però, el plor es prolonga durant una estona més o menys llarga.
Voldríem contar que tot va com la seda, però els pares i les mares veieu cada dia que no és així, i és que l'escolarització tan primerenca suposa un gran trasbals emocional per a l’infant, i també per a la resta de la família. Per això, com a escola, hi hem de posar tota la nostra cura, temps, respecte i comprensió. I sinceritat.
El primer pas, obrir les portes a les famílies per tal que passeu els primers dies amb ells, la qual cosa els ajuda, i ens ajuda!, molt, a viure el procés d’una manera més suau, tranquil·la, natural. Junts comenceu a descobrir els espais i a fer-los vostres; junts coneixeu la mestra i la resta de l’equip, els companys..., junts comencem a teixir un vincle de seguretat i confiança... Penseu si no fóra així...! “Deixar” els infants en un entorn on tot i on tots els són encara desconeguts, i en un moment en què encara no poden expressar verbalment com se senten, així com tampoc entendre que els pares/mares tornareu després, perquè només habiten l’ara i l’ací. Caram!, veritat?
Tanmateix, encara que les famílies compartiu els primers dies o setmanes del curs, quan arriben les primeres separacions, acordades conjuntament quan veiem que l’infant comença a estar més solt a l’escoleta i a reconéixer la mestra com a figura de referència…, elsxiquets sovint trenquen a plorar; i als adults, que voldríem, per damunt de tot, evitar-los el tràngol, ens sorgeixen angoixes, dubtes, contradiccions o sentiments de culpa,. inseguretat.. que ens són difícils de gestionar. Iés que el procés de l’acolliment i la familiarització ens remou a tots per dins.
Expressar el que sentim, compartir el que ens preocupa, ens pot ajudar, però, a desfer l’embull d’emocions que ens provoca, i, sobretot, ens pot ajudar a entendre als infants i a acompanyar-los de la millor manera possible, això és, amb honestedat (sense mentides, xantatges o “desaparicions” sense que el xiquet ho veja) i amb molta estima, paciència i confiança. Confiança en ells i en vosaltres, i confiança que, a poc a poc, arribarà el moment que veureu els vostres fills comboiats amb la mestra i els companys després d’acomiadar-vos d’ells, tranquils de saber-s’hi cuidats, respectats i reconeguts; i segurs per lliurar-se a satisfer el seu desig d’exploració i experimentació.
D’això, i molt més, en vam parlar amb Felicitat Signes, la psicòloga de l’Escoleta, en la primera de les reunions que tindrem amb ella al llarg del curs i amb les quals volem oferir a les famílies un temps i un espai de trobada, intercanvi, suport i acompanyament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada