Vam començar alhora, a les darreries dels setanta, i, des d’aleshores, no hi hem faltat cap curs.
Anar al Teatro La Estrella, xarrar amb Bombalino i la resta de la colla sobre els vells i els nous temps, i tornar a l’escoleta amb un somriure d’orella a orella dibuixat en el cor dels infants.
Treballàvem per una mateixa il.lusió, des de l’escola uns, i des del teatre els altres, i després de deu, vint, trenta o quaranta anys, retrobar-nos, abraçar-nos i, per descomptat, gaudir d’una nova obra seua, era sempre una gran alegria.
Amb el tràfec del principi del curs, se’ns havia quedat en el rebost la tristor per la mort de Gabriel Fariza, Bombalino. Hui que Paco, per primera vegada enguany, ha encés la llum del teatre a l’Escoleta, no podem estar-nos de posar-la en paraules i compartir-les, amb tota la nostra estima, amb la família de l’Estrella.
Aquesta titella que hui ha pres vida a l’Escoleta, la van fer a l’Estrella, té tants anys com l’amistat que ens uneix i, tanmateix, mai no deixarà de fer riure, imaginar i somiar.
Com tampoc no deixarà de fer-ho mai el record de Bombalino.
Treballàvem per una mateixa il.lusió, des de l’escola uns, i des del teatre els altres, i després de deu, vint, trenta o quaranta anys, retrobar-nos, abraçar-nos i, per descomptat, gaudir d’una nova obra seua, era sempre una gran alegria.
Amb el tràfec del principi del curs, se’ns havia quedat en el rebost la tristor per la mort de Gabriel Fariza, Bombalino. Hui que Paco, per primera vegada enguany, ha encés la llum del teatre a l’Escoleta, no podem estar-nos de posar-la en paraules i compartir-les, amb tota la nostra estima, amb la família de l’Estrella.
Aquesta titella que hui ha pres vida a l’Escoleta, la van fer a l’Estrella, té tants anys com l’amistat que ens uneix i, tanmateix, mai no deixarà de fer riure, imaginar i somiar.
Com tampoc no deixarà de fer-ho mai el record de Bombalino.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada