Ja descobrirem el qui, el què, el quan i el per què del 9 d’Octubre; de moment, la ‘conquesta’ dels xiquets més menuts és guanyar la seguretat de trobar-se tranquils a l’Escoleta, anant d’ací cap allà, veient què i, si m’agrada, com aquestes boletes de carlota, canyella i ametla ratllada, gaudir-ne a mans plenes.
La ’conquesta’ dels més majors, la satisfacció de sentir-se capaços de llançar-se a explorar nous territoris.
Ahir, vespra de la diada, la incursió dellà la plaça ens va portar a fer el primer tast de la història que hui es commemora.
Al forn Company, un dels més antics del Cap i Casal, ens esperava Josep per elaborar junts els pastissets de Sant Dionís, el llegat d’un temps en què la fruita i la verdura eren el bé més preat, el regal de la terra amanit amb l’esforç i la delicadesa de qui la treballa.
Pocs dies després de lamentar una nova estocada a l’horta, no podem celebrar-nos com a poble sense reivindicar aquesta herència de vida, sense sembrar la llavor de l’estima i el compromís per la terra i per la dignitat dels llauradors i llauradores.
Bon 9 d’Octubre!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada