Trobar-la i trobar-nos

Cap a dins, cap a fora, cap a dins, cap a fora.

Les dos direccions de l’aprenentatge que es/és viu, del coneixement que ens ve a buscar com una ombra que apareix sense preguntar. La/ens saludem, la/ens coneixem, i ara més gran, ara més menuda, sempre ens acompanya. En qualsevol lloc, en qualsevol moment, si hi ha l’escalfor del deixar fer, del deixar ser. 

I què heu fet hui? Doncs això que veieu. Amanit de rialles i descobertes. Una vegada i una altra, una vegada i una altra. En el passeig d’aquest matí no hem arribat a creuar ni el pas de zebra de la cantonada. Però tant fa. L’interés i l’engrescament estava a dins, perquè en les primeres revoltes del camí cap a un mateix, hi ha troballes tan màgiques com aquesta.