Perquè a l’escoleta som a les beceroles del coneixement del món, allà on tot comença a dir-se i a prendre nom i forma dins seu.
“Ets…” és el poema de Marc Granell que ens convida a parar-nos i gaudir-ne a l’entrada de l’escoleta.
I “Et dic…” han sigut les paraules adreçades a la mare, a la fornera, la iaia, a la metgessa, a la germana, a l’amiga, a la veïna, a la mestra… que hem atrapat al vol de les converses amb la xicalla.
Tendres, desconcertants, balbucejades i plenes de llum… pura primera infància, on allò del “tot està per fer i tot és possible” és encara una veritat intacta.
Gràcies als majors del Centre de Dia Albors, per la seua ajuda i complicitat, i per eixes lletres tremoloses que abracen, de memòria i de relleu, els traços indòmits dels nostres menudets.
