Si, a més, el nou escenari és el carrer, el simple gest de "traure-hi" l'escoleta, ens regala sempre estones de gaudi i inesperats companys de joc, els veïns que s'acosten a saludar-nos, que "ai que bonic us està quedant el dibuix, que no em deixareu que pinte este raconet d'ací?", que "caram quins ciclistes esteu fets, demà baixaré amb la bici i fem carreres junts".
Vincles que es creen amb carrers que s'omplin d'infants... i de vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada