Repensem-nos

La setmana passada, mentre part del grup estava dos dies a Psicomotricitat, l’altra es va quedar a l’aula. Els desdoblaments ens permeten sovint gaudir d’un ambient més tranquil, ja siga per al joc lliure o bé en alguna proposta de material nou que oferim als infants. Per exemple, aquest que vos mostrem en les fotografies.
Una taula i un bon grapat de figures geomètriques de colors. El primer dia, dutes per un impuls, diguem-ne ‘academitzador’, vam traure les figures i en vam dir el nom de les més bàsiques. Triangle, cercle, quadrat… Els infants van començar a preguntar la mestra sobre el nom de les altres: “i esta? i esta?”. I així va transcórrer tota l’estona fins que tornaren els companys de Psico. Ens podríem enlluernar de pensar: en 2 anys i ‘hem aconseguit’ que sapien anomenar les figures geomètriques! Res més lluny de la realitat, ens quedàrem rondinant fins a l’endemà que..., contràriament, vam oferir el mateix material als infants però no els vam dir res als infants i ens esperàrem a vore què. I eixe a vore què ens va meravellar. Un infant es va posar a agafar totes les grogues, el seu color preferit; un altre va agafar un rectangle i dos cercles i oh, un cotxe!, va exclamar ben pagat; un altre feu una torre, una casa, un tren… Percepció, atenció, memòria, pensament.
Integrar, organitzar, interpretar, comprendre, ‘aprendre’, el món. Associacions, classificacions, creacions a dojo i un engrescament immens, d’aquell que brolla quan això que això que fan naix d’ells mateixos, i arrela i creix dels seus interessos i amb les pròpies descobertes.
Si comparem els processos cognitius en marxa en un dia i l’altre, la vàlua és incomparable. El primer dia, extrínseca i limitada; el segon, intrínseca i inesgotable.
Les xarxes són plenes d’activitats, de materials, de propostes… i totes, o així ho sembla, exitoses, en el sentit que han donat peu a un joc ric, plaent, durador dels infants.
Dels ‘despagos’ (dels ‘pensàvem que funcionaria de categoria però no’), dels equivocaments en els enfocaments (com és el cas, per exemple, entre ser més intervencionistes, directius o menys) o d’allò que n’aprenem els mestres, d’allò que els infants ens mostren en tal proposta o tal altra, poc en parlem. I hauríem de fer-ho molt, molt més. Ací una xicoteta aportació.