En la colleta dels més menuts estan començant a beure “sols” la llet amb un got “normal”.
“Sols”perquè els infants agafen a soles el got amb les dos mans, però la mestra està al seu costat acompanyant-los, i “normal” perquè hui en dia, els infants, abans de beure en un got, solen beure amb gots antivessaments, antigoteig o d’aprenentatge.
I què hem observat les primeres vegades que li hem donat un got a un infant de poc més d’un any?Alguns no saben com agafar-lo (potser busquen les anses?), d’altres no saben si acostar la cara algot o el got a la cara, d’altres se l’empinen colze amunt com si fora un biberó amb el consegüentesglai perquè es banyen de dalt a baix, d’altres fiquen els dos llavis dins del forat sense obrir la bocai esperen que passe alguna cosa sense menejar els braços, i quan els menegen... xof! També n’hi haqui trau la llengua com si fora un gatet llepant i d’altres recolzen el got per la part de dalt dels llavis,queda la boca oberta per baix i quan alcen el got... xof!
D’altres mosseguen el got amb les poques dents que tenen, empinen tant el got que els entra la llet per la boca i també pel nas o beuen però s’obliden de tancar la boca quan han acabat el glop i els cau la llet de la boca. Altra curiositat que hem observat és que molts demanen més llet quan encara els en queda al fons del got, i és que a la major part dels infants no els arriben bé els braços per a empinar-lo i esgotar-lo del tot, i alguns fins i tot canvien les manetes de lloc i les fiquen en el cul del got per tal d’arribar a beure tota la llet.
I és que beure d’un got sembla fàcil, però quan tens poc més d’un any... no ho és gens. Necessitem la coordinació oculomanual per a agafar el got i portar-lo a la boca, hem de calcular la inclinació del got amb el moviment dels nostres braços i mans, i hem de coordinar com i quan obrim i tanquem laboca, mentre bevem el líquid sense ofegar-nos.
Tooot un ventall de reaccions amb què podeu fer-vos una idea de com de... són els berenars a l’escoleta 😉I per aquesta, i per tantes altres raons, sempre diem que, en el 0-3, qualsevol moment del dia és “educatiu”, i no cal anar a buscar o preparar tant, que tot, o quasi tot, ens ho ofereix la quotidianitat, si li fem espai, si li donem temps... i un bon pitet! 😅
