Ahir vam participar en la presentació del llibre "Construir escola, imaginar futur", de Dídac Delcan, on ens vam aplegar tot de mestres de les cooperatives valencianes per a compartir experiències, records i mirades.
No vos ho creureu, perquè vist en perspectiva sembla una favada, però nosaltres vam parlar que durant la pandèmia… vam obrir la finestra. I vam alenar com a escola.
L’any 2020, després del confinament, tornàrem a una escola amb les portes tancades. La xicalla vivia en grups bombolla i qualsevol contacte semblava un risc. L’escola va quedar aïllada del barri i les famílies.
Com fer escola sense el vincle amb el barri i el veïnat? Sense la presència de les famílies dins de l’escoleta? Com evitar que les restriccions i la por ens arrabassaren l’ànima de l’escoleta?
Vam obrir la finestra… i vam alenar com a escola.
Per la finestra entrava el barri (els infants veien qui passava, xarràvem amb els veïns…) i tornaven les famílies. Música, teatre, dansa, contes… actuacions que ompliren l’escola d’històries, d’emocions, de vida!, en un moment de tanta incertesa i estranyesa.
El gest quotidià d’obrir la finestra es convertí en una eina pedagògica per a recuperar simbòlicament la vida comunitària de què ens havia privat el virus.
Per a la xicalla, continuar sentint l’entorn com a part del seu món de relacions i aprenentatges. Per a les famílies, tornar sentir-se part activa de l’escola. Per a nosaltres, refermar-nos que fer escola és plena quan hi fem xarxa.
A mesura que avançàvem de fase, de la finestra vam passar a la porta. I de la porta… al carrer. I amb les cadiretes a la fresca, com en un poble quan hi ha espectacle, vam continuar celebrant comunitat.
Sis anys després ho recordem encara esborronades, perquè aquella finestra oberta es va convertir en una declaració d’amor a l’escola oberta que, malgrat tot, vam poder continuar fent entre totes.
Gràcies, Dídac, per comptar amb nosaltres i recollir tantes i tan bones experiències de l’escola cooperativa valenciana. Gràcies també a @la_ucev i a totes les persones que vau fer possible la trobada d’ahir.
Continuem! I quin goig entonar-ho de la mà de la il·lusió i la força del cooperativisme educatiu valencià.
