dissabte, 1 de setembre del 1979

El nostre projecte educatiu


Benvinguts a un viatge guiat per l’anhel dels vostres fills per descobrir tots els misteris que enclou el món que tot just han començat a desempaperar. Un anhel inesgotable per buscar, observar, escoltar, interessar-se, preguntar-se, imaginar, inventar... que es torna, a cada moment, una oportunitat infinita de conéixer, aprendre i créixer.
Un anhel intrínsec que es nodreix de la sorpresa davant d’un bassal que es desperta sota els seus peus, d’una pilota que s’esvaeix damunt de la teulada i que cau rodolant entre mirades de silent expectació, d’unes notes juganeres que ens esguiten de somriures: troballes que conformaran tantes rutes i paisatges com passatgers han pujat al Trenet perquè, per ells mateixos i cadascú al seu ritme, comencen a descobrir-se i a descobrir per primera vegada el món que els envolta. 
Fugirem de les presses i de l’estridència de les pantalles, que ens arravaten el lligam amb la natura, amb els altres i amb nosaltres mateixos; ens amerarem de carícies, terra, jocs i somnis; i ens alliberarem del dictat del rellotge, de la tirania del currículum homogeneïtzador i de l’artificial esquarterament del saber, que ofeguen el vostre deler innat per explorar, experimentar, imaginar, crear i aprendre per vosaltres mateixos, i per fer de la vida un joc on tot pot ser i on tot podreu fer que siga. 
Perquè el joc és el vostre tresor més gran, perquè és en obrir-lo que hi heu trobat la joia d’expressar-vos, relacionar-vos, descobrir, sentir, transformar... la joia de canviar l’absurd, inhumà i avorrit món dels adults, que tant necessitem mirar-vos per a adonar-nos que cal que vos el tornem. Que el món ha de ser vostre, xiquets i xiquetes, perquè només així podrà ser el món amable, lliure, compromés i solidari que tots somiem.

Mans que s'embruten, que palpen, que descobreixen. Xiquets que senten, que aprenen, que creixen.

Perquè vos necessiten i vos necessitem, les portes del Trenet sempre estan obertes a les famílies.Perquè és a través de la vostra mirada que els xiquets trobaran a l’Escoleta l’estima, la confiança i la seguretat que tant necessiten per a enfrontar-se amb tranquil·litat i emparament al gran trasbals emocional que suposa per a tots una escolarització tan primerenca. 


Els nostres comerços, associacions, parcs, carrers, veïns… una escola de vida amb la qual fem xarxa d'experiències i emocions compartides.
S’apaga la llum i s’encén la imaginació amb un encís que sempre ens nodreix i mai no ens assacia: l’encís a què ens porten… els nostres cinc sentits.
Perquè l'art fa parlar l'ànima endinsant-se en cadascun de nosaltres; perquè l'art fa veure l'invisible esbossant el camí per fer possible l'impossible...
Esguits de joia que emmirallen les primeres revoltes del camí cap a un mateix...
Sense presses ni dreceres...

...i acompanyant amb una mirada que acull, reconeix i respecta la manera
que té cada xiquet d'obrir-se al món, aprendre, estimar, sentir i créixer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada