Hi ha pocs plaers tan senzills i alhora intensos com menjar-se a mos redó una tomaca. Més encara si és una tomaca que nosaltres mateixos hem collit després d'haver-la sembrat, ruixat i vist créixer adobada de mirades, cançons i carícies que, de ben segur, li han donat aquest sabor únic.
Gràcies pel fantàstic regal que ens vau fer, Carlos i Déborah. Com veieu, està en molt bones mans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada