Ara jo, ara jo, ara jo! Tots volien la seua boina, i un a un li l’anava posant a cadascun dels infants. Reia ell i reien a bacs els infants en mirar-se.
Ens separen un fum d’anys… però ens uneix l’emoció a flor de pell, ens uneix eixe estar en l’ara i l’ací, sense pressa ni afany, obert a l’esdevenir, a la mirada que sap veure l’essència en les coses més petites.
Vam collir junts ramellets d’espígol i ens van cantar cançons i ens van contar contes.
Vam esmorzar al solet i els vam representar el teatre del nap gegant, que portàvem un grapat de dies assajant a l’escoleta.
Divendres teníem una cita ben especial a l’hort. Ens esperaven els amics i amigues del Centre de Dia Albors. Va ser tan nodridor. Repetirem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada