dijous, 25 d’abril del 2024

D'un any... a cent d'Estellés

Perquè quan d’ací un grapat d’anys puguen llegir ells mateixos Estellés, quelcom en la memòria es desperte, record de la primera vegada que van sentir els versos del poeta… i els van fer ja seus.
Continuem commemorant els cent del poeta burjassotí al Trenet. Demà, teatrenet basat en la “Cançó de la rosa de paper” i diumenge, Trobada d’Escoles en Valencià, a la Facultat de Magisteri, on compartirem taula i joc amb Estellés.







Centenari d’Estellés al Trenet



Les presses són l’antítesi dels temps de la infantesa

Les presses són l’antítesi dels temps de la infantesa.
No obstant això, fugir de les presses és sovint complicat. Anem de bòlit!
A l’escola, però, si es vol, es pot no tindre pressa. Perquè això, ens regala sempre moments únics.
Fa unes setmanes, quan tornàvem de comprar les llonganisses de Pasqua a la botiga del Tio Blai, els infants es van quedar al·lucinats amb aquest espectacle.
Hi vam estar una bona estona, observant l’escena i parlant-ne, en el moment i també després, ja a l’escoleta.
I en les converses, màgicament, hi van anar apareixent…
El terra net i brut (de xiclets, de caques…), el terra banyat i sec, la mànega llarga i curta, l’aigua de dins del dipòsit i de fora, l’aigua que llava, que bevem o que arruixem a les plantes, preguntes sobre d’on ve l’aigua que ix de l’aixeta, o que cau del cel…
Conceptes, preguntes i raonaments a partir de la quotidianitat que ens trobem cada dia en eixir a passejar pel barri, font infinita de descobertes, aprenentatge i vincles. Eixim de l’escola i no tinguem pressa per tornar-hi. A l’escola podem fer que passen moltes coses; fora, hi passen totes.
Vet ací una xicoteta mostra.
















diumenge, 14 d’abril del 2024

Gallina Quiqueta 2024 en el record!

Res com la mar… i un catxirulo per envolar, una mona per menjar, un ou que ací et pica ací et cou, quin riure, quin renou!
Res com la nit, el joc, el somni compartit.
Res com la retrobada després d’un dia, segons es mire, tan curt o tan llarg, i és que que intensa, la vida, quan un té dos i tres anys!
Gràcies per la confiança, famílies!